La fructosa és un sucre present en fruites, vegetals, sucs, aliments “per a diabètics” i alguns fàrmacs com els xarops. També està present en menjars precuinats, embotits, conserves, sopes, gelats, llaminadures, etc.
La malabsorció de fructosa és generada pel dèficit i la saturació del transportador intestinal específic de la fructosa, el GLUT5. Aquesta proteïna és la responsable de transportar la fructosa des de la llum intestinal a l’interior de les cèl·lules. La fructosa que no s’absorbeix arriba a l’intestí gruixut (còlon), on serà fermentada per les nostres bacteris intestinals produint gasos entre altres símptomes com nàusees, inflor abdominal o diarrea. El grau de sensibilitat intestinal varia d’uns pacients a altres, per això hi ha pacients amb un grau de malabsorció elevat amb pocs símptomes, i en canvi altres amb molts símptomes però amb un grau de malabsorció més baix.
El grau de malabsorció depèn de la quantitat de fructosa en la dieta, però també de la barreja de sucres a l’intestí. Per exemple, en presència de glucosa es pot absorbir més fructosa, però la presència de sorbitol dificulta més l’absorció, ja que tots dos competeixen pel mateix transportador GLUT5. Per aquest motiu es sol restringir també el sorbitol en una dieta per intolerància a la fructosa.
El tractament consisteix en la restricció de fructosa en la dieta amb l’objectiu inicial de millorar els símptomes i la necessitat de revisar l’etiquetatge dels aliments, igual que els prospectes d’alguns fàrmacs. La dieta serà més o menys estricta en funció del grau de tolerància, per això serà necessari la confecció d’una dieta individualitzada per fases, en la qual el professional de la nutrició ha de tenir en compte el correcte diagnòstic previ (test d’hidrogen espirat) i valorarà la necessitat de suplementar vitamina C, ja que les dietes més estrictes no cobriran les necessitats d’aquesta vitamina.
