Tota dieta vegetariana ben planificada i suplementada amb vitamina B12 en quantitats òptimes pot satisfer les necessitats d’un nen, adolescent o adult, sigui ovolactovegetariana (basada en aliments d’origen vegetal, però amb consum d’ous i/o làctics i/o mel) o vegetariana estricta (sense incloure cap aliment d’origen animal).
Per això es recomana la revisió de l’alimentació amb l’equip de dietètica i nutrició i un bon estat nutricional confirmat pel metge. Alimentacions extremadament restrictives com la frugívora (vegetariana estricte a base de fruita, i a vegades fruits secs), la crudívora (vegetariana estricte sense coure els aliments a més de 42-47ºC) o la macrobiòtica (sense definició concreta, podent ser més o menys restrictiva) poden suposar un deteriorament en el creixement del nen i adolescent i és per això que no estan recomanades.
A CPEN estem especialitzats en l’elaboració d’un pla dietètic personalitzat que cobreixi totes les necessitats i realitzem educació alimentària per conèixer les fonts de nutrients, així com valorem de forma periòdica la necessitat de suplementació extra.
També potenciem iniciatives col·lectives com el “meatless monday” (dilluns sense carn) per procurar conscienciar a la població del gran o excessiu consum de carn que es sol fer.
Abordatge de dietes vegetarianes en pediatria
Carta al director. Mònica Peitx, Sònia March, Marta Calbo
Darrerament hem detectat un augment de consultes relacionades amb dietes alternatives i concretament vegetarianes. Per una banda famílies que segueixen aquest tipus d’alimentació i volen informació per evitar possibles dèficits que perjudiquin els seus fills en edat de creixement, i per altra banda joves que per decisió pròpia volen obviar el consum d’aliments d’origen animal.
La societat del s. XXI està informada correcta o incorrectament, pren decisions i busca respostes. Aquests pacients no sempre són rebuts amb el mateix criteri professional, sigui per desacord amb aquest patró alimentari, per desconeixement o falta d’actualització científica. Si el professional no pot, no vol o no sap respondre acudiran a la pseudociència. Pseudo-professionals que, ja sigui a les xarxes socials o amb publicacions poc contrastades o amb ànim lucratiu, poden posar en risc la salut del pacient. Especialment important en pediatria , degut a les necessitats d’un cos en creixement .
Les dietes vegetarianes en edats pediàtriques, siguin ovolactovegetarianes o vegetarianes estrictes, són nutricionalment completes si es planifiquen correctament1,2. Però com la majoria de pautes alimentàries tenen els seus pros i contres. S’ha vist que contribueixen a disminuir el risc de patir malalties cròniques pròpies de l’adult (com l’obesitat, la hipertensió arterial, diabetis o dislipèmia), i solen anar acompanyades d’hàbits saludables així com un consum elevat de fruites i verdures i un baix consum de greixos saturats. Però es poden produir carències si no es supervisen ja que aquest mateix alt consum de fibra pot dificultar l’absorció de nutrients i el baix consum de greix pot comprometre l’aport d’oligoelements i vitamines. Finalment solen relacionar-se amb un pes i talla per sota de la població infantil general.
Amb l’objectiu de donar un consell professional uniforme, el nostre equip ha creat un protocol d’alimentació vegetariana en pediatria. Desaconsellem dietes com la macrobiòtica, frugívora, crudívora o higienista, per manca d’especificació del patró alimentari o perquè podrien comprometre el desenvolupament idoni de l’infant3,4.
La primera visita la fa el pediatre on es realitzen una història clínica complerta i els controls antropomètric i bioquímic propis per l’edat. Considerem important reflectir a la història les motivacions de la dieta vegetariana (religiosos, animalistes, etc.) i en adolescents descartar possibles trastorns de conducta alimentària, ja que és freqüent que s’utilitzi com a excusa fer una alimentació excloent.
Tot i que no és obligatori, és recomanable realitzar una analítica basal a l’inici del seguiment, sobretot en funció de la durada d’exclusió d’aliments sense supervisió d’un professional. Si es realitza, s’inclou hemograma i nivells de proteïna, magnesi, vitamina D i vitamina B12.
Des de l’inici i en tots els casos cal suplementar la vitamina B12 (d’origen microbià), la dosificació de la qual variarà segons l’edat. El que també es considerarà són uns requeriments proteics un 25-40% més elevats al tenir en compte la digestibilitat i per garantir l’aport suficient de lisina.
El pediatre no ha de suplementar cap altre nutrient des del primer moment, només en el cas de dèficit instaurat, i ho faria seguint les mateixes pautes per població pediàtrica, ja que els requeriments de micronutrients no es troben augmentats en aquest grup de població.
La segona visita és amb dietètica i nutrició i hi acudeixen amb un registre alimentari setmanal que permet estudiar de forma qualitativa la dieta sense modificacions: el consum suficient o deficitari de grups d’aliments, quantitat d’alimentació supèrflua i el nivell d’educació nutricional. S’entrega un full de recomanacions dietètiques generals que s’ha elaborat amb l’objectiu de poder anar introduint canvis a casa mentre s’elabora la pauta alimentària personalitzada, per valorar que sigui suficient a nivell energètic i nutricional.
En cas que s’hagin de suplementar altres nutrients (per dèficits objectivats a nivell analític o perquè no es pot garantir el seu aport amb la dieta), cal triar els d’origen vegetal, en especial els àcids grassos ω-3 a base de microalgues i la vitamina D a base de líquens irradiats. Primerament, però, es treballen les estratègies nutricionals per garantir l’aport d’aquests nutrients a través la dieta (fruits secs, llavors i els seus olis, o aliments fortificats, respectivament). Tenir una guia de consulta de suplements (de calci, ferro o zinc en funció del dèficit), mòduls proteics vegetals (a base de soja, pèsol o cànem) i dosificacions a mà de tot l’equip és una bona opció.
S’aconsella el manteniment de visites anuals tant amb pediatria com amb dietètica i nutrició, per assegurar un correcte creixement i garantir el cobriment de les necessitats en les diferents edats i situacions (pràctiques esportives, brot puberal, malalties afegides…).
Finalment, recordar que el missatge que es dóna per part de pràcticament totes les societats científiques en relació l’alimentació saludable és establir una pauta basada en aliments d’origen vegetal, amb un alt consum de fruites, verdures i llegums. L’alimentació vegetariana, en totes les variants recolzades, és de les que més s’aproxima a aquestes recomanacions. Si aquesta dieta és l’opció escollida per part de la família o el pacient creiem que tenim el deure de poder aconsellar científicament per tal que sigui equilibrada, variada, suficient i satisfactòria.
