La malabsorció o intolerància a la fructosa és una afectació sobre la digestió i absorció d’aquest sucre present de forma natural en fruites, la mel i algunes verdures o hortalisses, així com també en productes com sucs, dolços, galetes, brioixeria i aliments especials per a diabètics, entre d’altres.
Als últims anys, la fructosa ha estat molt utilitzada com un edulcorant artificial, per ser més dolça, econòmica i tenir unes característiques favorables per a la indústria alimentària, estant present en diferents aliments processats i ultra processats.
La fructosa té una absorció incompleta en un percentatge considerable de persones (37- 90%), la qual cosa pot provocar una varietat de símptomes com diarrea, distensió abdominal, dolor abdominal tipus còlic i fins i tot nàusees o vòmits. El diagnòstic es porta a terme mitjançant la prova del Test d’Hidrogen Expirat, que detecta, després d’ingerir una dosi elevada en fructosa (25 g en adults), la seva resposta pel que fa a absorció (següents 2-3 hores) i simptomatologia. Caldrà una correcta preparació abans de fer la prova:
- No haver realitzat un tractament a base d’antibiòtics en les 1-2 setmanes anteriors, ja que modifiquen la nostra microbiota intestinal.
- Evitar l’ús de laxants / ènemes perquè provoquen una reducció de la capacitat de producció d’hidrogen.
- Evitar prendre aliments rics en hidrats de carboni 2-3 dies abans (pa, pasta, arròs, dolços, fruita, etc.)
- Fer un correcte dejuni de 8 – 12 hores abans.
- Evitar fumar abans de la prova, ja que intervé directament en els resultats.
Durant la prova serà important no només la recollida d’aire expirat, sinó també registrar si apareixen símptomes i la intensitat d’aquests. Deposicions d’urgència amb diarrea, dolors abdominals, inflor i / o distensió durant la prova, seran de gran importància a l’hora d’interpretar correctament la prova i el diagnòstic. Una corba d’hidrogen elevada
només serà un diagnòstic d’intolerància si el pacient presenta símptomes durant la prova o en les hores posteriors. Si no hi ha molèsties digestives, una corba elevada (> 20ppm dues vegades) indica una malabsorció del sucre, però no intolerància i, per tant, no hi ha necessitat de restricció.
Hi ha diferents factors que intervenen en l’absorció de la fructosa a l’intestí. La fructosa és absorbida per 2 transportadors. Un d’ells és de molt fàcil saturació, el que significa que amb una gran entrada de fructosa és poc eficient i molta fructosa no absorbida passa al còlon i és fermentada per les nostres bacteris intestinals. L’altre transportador de la fructosa és més eficient amb la presència de glucosa a l’intestí. Això vol dir que quan hi ha presència de glucosa (sucre que també està present en més o menys quantitat en alguns aliments naturals) l’absorció de fructosa passa sense problemes.
La ingesta dietètica i els diferents aliments seran millor tolerats en les persones intolerants a la fructosa en funció de la seva fructosa lliure o excés de fructosa, que és el diferencial entre la quantitat de fructosa i glucosa que tingui un aliment o un mateix àpat. A més fructosa lliure més mala absorció i possible aparició de símptomes. A la següent taula podem observar, per exemple com la poma i la pera són fruites riques en excés de fructosa, al contrari que la taronja o kiwi, les quals s’absorbiran millor:
Algunes vegades l’orientació a la persona després d’un diagnòstic correcte positiu no es porta a terme amb suficient informació i amb el seguiment des de l’inici d’un dietista – nutricionista especialitzat en intoleràncies. Les conseqüències són la restricció de menjar fruites i verdures, que comporta risc de dèficits nutricionals, sobretot de vitamines i minerals, cansament i reducció de la qualitat de vida per la dificultat de seguir la dieta.
El professional de la nutrició et podrà guiar pel que fa a la restricció de fructosa, sense la necessitat de deixar de prendre fruita, detectant aliments mal tolerats i re-equilibrant el sistema digestiu amb una alimentació adequada i variada.
