• Skip to primary navigation
  • Skip to content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
CP Endocrinologia i Nutrició S.L.
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter
  • YouTube
cpen.cat

cpen.cat

Endocrinologia i Nutrició per cada Etapa de la Vida

  • Inici
  • Qui som?
    • Endocrinologia Adults
    • Endocrinologia Pediàtrica
    • Dietètica i nutrició
    • CPEN en moviment
    • Equip administratiu
    • Equip CPEN
  • Unitats d’especialització
    • Endocrinologia Adults
    • Endocrinologia Pediàtrica
    • Dietètica i nutrició
    • Activitat física
    • Psicologia
    • Ecografia
  • Salutòdrom
    • Tallers per pacients
    • Classes Exercici fisic
    • Per saber-ne més
    • Publicacions científiques
    • Endocrinologia explicada als nens
  • Espai del pacient
  • Contacte
    • Primera Cita
    • Ja sóc pacient
  • ca
  • es
  • en

Search

Per saber-ne més

- abril '18 -  La intolerància a la lactosa

La llet procedent de vaca, i en menor quantitat d’ovella o cabra, han estat consumides per la població des de fa milers d’anys. Entre els seus components hi trobem la lactosa, un sucre format per dos sucres simples units entre ells, glucosa i galactosa. La lactosa no es pot absorbir directament, sinó que primer s’ha de trencar a l’intestí a través de l’enzim lactasa.

En general, l’activitat d’aquest enzim és màxima quan som nadons, i a partir del deslletament comença a disminuir la seva activitat, apareixent una hipolactasia (deficiència de lactasa) a l’edat adulta.

Però hi ha que diferenciar entre 3 tipus de deficiències de lactasa:

  1. Primaria Congènita: es molt rara i es deu a un error del metabolisme. L’enzim està ausent des del naixement i roman així al llarg de la vida.
  2. Primària Adquirida (o de començament tardà o hipolactasia): És la forma més comú i es presenta entre els 2 i els 20 anys. L’època d’inici de la disminució dels nivells de lactasa està genèticament determinada.
  3. Secundària: resulta de malalties que alteren la mucosa intestinal on prèviament hi havia una activitat normal de la lactasa (malaltia celíaca, gastroenteritis infecciosa, antibiòtics, malnutrició …).

Un apunt important! No és el mateix intolerància que al·lèrgia. En els casos anteriors parlàvem d’intolerància a la lactosa, on els símptomes són majorment digestius (gasos, distensió abdominal, eructes, nàusees, vòmits, diarrees, etc.). En canvi, l’al·lèrgia a la llet (a la proteïna de la llet, no a la lactosa!) provoca una resposta immunitària amb símptomes cutanis o respiratoris i són més immediats.

La intolerància a la lactosa es diagnostica a través d’un test d’hidrogen/metà d’aire espirat després de consumir 25 – 50 grams de lactosa en pols diluïda en aigua, i aquesta prova sol durar diverses hores. En canvi, l’al·lèrgia es confirma a través d’un anàlisi de sang (mirant anticossos IgE) o un prick test (en pell).

A Espanya hi ha dades que suggereixen una incidència de hipolactasia del voltant del 35 – 50% de la població adulta sana. Aquestes xifres la situarien a la zona de prevalença mitjana, similar a altres països mediterranis, i per sobre d’altres països del nord d’Europa amb prevalença del 0 – 10%. Aquestes àmplies diferències es deuen a factors racials i genètics.

Pel que fa a la dieta, la reducció de la ingesta de lactosa és clau per al tractament de la intolerància a la lactosa. Però reducció no ha de ser sinònim d’eliminació en molts casos, ja que habitualment persisteix cert grau de tolerància. Així doncs, la quantitat tolerada per cada persona és variable, i les recomanacions dietètiques s’han d’ajustar a les necessitats i la tolerància de cada individu.

S’ha vist que la majoria de les persones amb malabsorció de lactosa poden tolerar la ingesta de fins 7 g per ració sense símptomes. Això és rellevant, ja que els lactis són una font molt important de calci i vitamina D. Dividir-los en petites racions durant el dia pot maximitzar la quantitat de lactosa tolerada i assegurar una bona aportació d’aquests dos elements. A més, el iogurt i els formatges madurs o fermentats, en tenir menor quantitat de lactosa, solen ser ben tolerats per les persones amb hipolactasia.

Així doncs, únicament les persones amb un grau elevat d’intolerància a la lactosa haurien de fer una dieta estricta sense lactosa. Actualment s’ha produït un “boom” dels productes sense lactosa i en tots els supermercats es poden trobar, ocasionant que moltes persones amb adequada capacitat per digerir la lactosa optin per aquest tipus de productes. Això no és recomanable, ja que el que es provoca és que les persones sense problemes previs per digerir aquest sucre acabin desenvolupant intolerància perquè el seu cos deixa de fabricar lactasa, l’enzim necessàri per digerir la lactosa.

Finalment, comentar que el calci present en els productes lactis és molt més biodisponible (aprofitable) que en altres aliments. Encara que hi ha aliments no lactis rics en calci, com ara els espinacs, la biodisponibilitat d’aquest calci és molt menor, i per equiparar-la amb la quantitat de calci absorbible d’un got de llet, hauríem de menjar més de 8 plats d’espinacs!

LACTOSA.pdf

Primary Sidebar

Per saber-ne més
  • Quins aliments contenen calci a més dels làctics?
  • Suport psicològic a pacients intervinguts de cirurgia bariàtrica
  • Proteïna en l’esport: necessària?
  • La síndrome postvacacional
  • Aprèn a menjar lent
  • Malabsorció o intolerància a la fructosa
  • Amb caminar no n’hi ha prou. Una forma senzilla de fer exercicis a casa.
  • Com aconseguir els teus propòsits
  • El Síndrome d’ovaris poliquístics: Un problema hormonal o metabòlic?
  • Alimentació conscient o mindfuleating
  • Tornar a la rutina i menjar saludable fora de casa
  • Edulcorants no calòrics
  • El pa de veritat
  • Beneficis de la dieta mediterrània
  • És bo beure llet?
  • Les dietes miracle
  • Nutrició i menopausa
  • Dieta sostenible
  • Fibra alimentària
  • El son i la nutrició
  • Benvinguda a l’Estiu
  • Un menú setmanal saludable
  • La intolerància a la lactosa
  • Alimentació durant el càncer
  • Dietes basades en vegetals
  • Alimentació després de les festes
  • La importància de la Vitamina D
  • L’etiquetat alimentari i el sucre afegit.
  • “Tranquil·la, jo ja menjo sense sucre…”
  • Arriba el final de l’estiu…

 

Consultoris CPEN

Teknon

Consultori VILANA - TEKNON
Consultori 155

CPEN TEKNON
H08000642

Vilana 12, 08022 Barcelona
sbermudez@cpen.cat
93.393.31.55

Sagrada Familia

Consultori Sagrada Familia
Consultori 2.2

CPEN S. FAMILIA
H08000586

Torras i Pujalt 11-29, 08022 Barcelona
szaforas@cpen.cat
93.566.12.04
clinicasagradafamilia.com

Eixample

CPEN Eixample
Consultori

CPEN EIXAMPLE
 

Carrer Mallorca 297, 08037 Barcelona
grovira@cpen.cat
93.365.99.50

Footer

CP ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ

Per a totes les etapes de la vida.

info@cpen.cat
Petició Cita CPEN

MENÚ cpen.cat

  • Inici
  • Qui som?
    • Endocrinologia Adults
    • Endocrinologia Pediàtrica
    • Dietètica i nutrició
    • CPEN en moviment
    • Equip administratiu
    • Equip CPEN
  • Unitats d’especialització
    • Endocrinologia Adults
    • Endocrinologia Pediàtrica
    • Dietètica i nutrició
    • Activitat física
    • Psicologia
    • Ecografia
  • Salutòdrom
    • Tallers per pacients
    • Classes Exercici fisic
    • Per saber-ne més
    • Publicacions científiques
    • Endocrinologia explicada als nens
  • Espai del pacient
  • Contacte
    • Primera Cita
    • Ja sóc pacient
  • ca
  • es
  • en

Contactar

sbermudez@cpen.cat 93.393.31.55
szaforas@cpen.cat 93.566.12.04
grovira@cpen.cat 93 365 99 50

Avís legal | Política Cookies | Política de Privacitat

Copyright © 2023 CPEN. All rights reserved. Tornar a dalt

Data d’actualització: 1 de març de 2022