Definiríem l’obesitat com l’augment de reserves energètiques en forma de greix. És, per tant, un augment de la quantitat de greix que té l’organisme i no només un augment de pes, ja que aquest també pot ser degut a un augment de massa magra (com els culturistes) o de líquids (ascitis).
Des del punt de vista antropomètric, l’obesitat ve definida per un índex de massa corporal (IMC) superior a 25 kg/m². L’IMC ve definit per la divisió del pes en kg per la talla en metres al quadrat. IMC= Pes/ Talla²
Existeixen diverses maneres de classificar l’obesitat. La més habitual és pel grau d’obesitat:
- IMC de 18.5-25, grau I (pes normal)
- IMC de 25- 30, grau II
- IMC de 30-35, grau III
- IMC de 35-40 i superior, grau IV (obesitat mòrbida)
A part de l’IMC també classifiquem els pacients pel tipus de distribució de teixit adipós (greix) que presenten: obesitat central o androide i obesitat gineoide.
L’obesitat central o androide es caracteritza per presentar més complicacions associades a l’obesitat com la hipertensió arterial, dislipèmise, diabetis mellitus, però generalment respon millor als tractaments. L’obesitat ginoide en principi no té tantes patologies associades però respon al tractament una mica pitjor.
L’obesitat androide és aquella que presenta un índex de cintura/maluc igual o superior a 1 en l’home i igual o superior a 0.9 en la dona. Això es realitza mesurant la cintura i el malux dels pacients amb una cinta mètrica i dividint els valors Ci/Ma=Índex Cintura/Maluc.
Un altre aspecte important és que l’obesitat és una malaltia crònica i que depèn de factors genètics i de factors ambientals. Aquesta dada és important ja que els factors ambientals es poden modificar però els factors genètics no es poden modificar.
També s’ha de saber que l’obesitat pot ser causada per problemes neuro-endocrinològics com la Síndrome de l’ovari poliquístics, hipotiroidisme o hiperisulinisme o per malalties genètiques com la Síndrome de Prader-Willi i la Síndrome d’Alström.
També es pot arribar a l’obesitat per la ingesta de determinats medicaments com els corticoides o determinats antidepressius tricíclics i fins i tot estrògens però en aquest cas es creu que és per l’augment de la retenció d’aigua corporal.
Dos aspectes que també estan relacionats amb l’obesitat són el nivell sòcio-cultural baix i determinats aspectes psicològics que induirien a l’augment de pes per augment de la ingesta, generalment compulsiva.
Per últim cal destacar que si bé és cert que al deixar de fumar es produeix un augment de pes també és cert que no per tornar a fumar es perdrà el pes que s’havia augmentat.
En el tractament de l’obesitat existeixen 2 pilars bàsics: la dieta i l’exercici físic. Si no aconseguim una millorar de l’obesitat podrem començar amb els tractaments farmacològics de què disposem actualment. Si el grau d’obesitat és important (obesitat mòrbida) el tractament aconsellat és quirúrgic. Hi ha diverses tècniques quirúrgiques i s’ha de realitzar la més adequada a cada pacient.
Cal recordar que cada pacient és un cas únic i per això és important insistir que s’ha de consultar el metge, que farà la història clínica i sol·licitarà les proves necessàries per classificar i tractar cada pacient com es cregui més oportú.
