No cal dir que el divorci és una situació difícil per tothom però aquí teniu alguns consells per tal que ho sigui el menys possible de cara als nostres fills.
En el procés de separació d’una parella diferenciarem una sèrie de fases:
Preliminars: Fase plena de tensió i conflicte en que moltes vegades s’hi involucren els fills. Moltes de les discussions de les parelles volten entorn dels nens, per tant també serà així en les parelles que decideixen separar-se. Els fills poden sentir-se culpables pensant que son la causa de la ruptura.
Separació: Quan un dels dos esposos marxa de la llar. Solen aparèixer ruptura de rutines, canvis econòmics i és quan s’inicien les negociacions sobre els terminis del divorci. Aquí és on més afectats poden resultar els fills degut a la desorganització que sol aparèixer en aquesta etapa junt amb el difícil moment emocional que solen patir els pares. És important escurçar al màxim aquesta fase i pactar i organitzar-se el més ràpid millor.
Ajustament: Comença a disminuir el desordre de les fases inicials. S’estableixen noves rutines i la situació es va acceptant per part de tothom.
Noves parelles: Al principi això pot precipitar fortes reaccions emocionals tant per part dels pares com per part dels fills. Cal pensar que el fet de reorganitzar la vida amb una nova parella és bo per tothom i cal que el nen sàpiga que ell formarà part d’aquest nou projecte.
Resposta dels fills al divorci
És molt variable segons l’edat d’aquests, la personalitat prèvia i sobretot de la manera que els pares porten el procés.
El fet de que un dels pares marxi de casa produeix una reacció semblant a un dol: enyorança, busca de la figura perduda, desorganització, desesperació i reorganització, amb l’agreujant que és una pèrdua voluntària.
Cal respectar el temps de dol i recolzar-lo tot el que calgui encara que són moments emocionalment difícils pels propis pares.
És molt important no posar els fills enmig dels conflictes conjugals ni utilitzar-los ja que això els farà sentir pitjor i allargarà el procés de dol.
Resposta dels fills segons l’edat
- Lactant: Dormir malament, augment de la irritabilitat, disminució de la gana, disminució de l’activitat.
- Preescolars: Poden anar endarrera en els hàbits adquirits, caminar pitjor, escapar-se el pipí quan ja el controlava, augment de la irritabilitat, més dependència de la mare, més agressivitat.
- Escolars: Poden estar espantats o confusos. A aquesta edat tendeixen a autoinculpar-se de la ruptura. Cap als 7-8anys sembla que es l’edat en que més es poden veure afectats. Solen expressar grans desitjos de reconciliació.
- Preadolescent: Solen presentar molèsties de tipus físic en forma de mal de cap o de panxa que ens reflecteixen la seva preocupació. Poden empitjorar les relacions amb els companys i el rendiment escolar. Poden presentar sexualitat precoç.
- Adolescents: Solen inculpar intensament un dels dos conjugues i molts adopten una actitud de separar-se al màxim de la família i d’indiferència general davant de tot.
La major part dels nens sobreviu al divorci sense seqüeles psíquiques importants. Situacions que cal evitar ja que anirien en contra de la bona evolució:- Continus conflictes entre els pares.
- Depressió o trastorn psiquiàtric d’un dels conjugues.
- Inestabilitat familiar continuada (no resolució del divorci)
- Protecció excessiva.
ALTRES SITUACIONS A TENIR EN COMPTE
Famílies monoparentals
Encara que hi hagi ajuda per part dels avis o altres familiars cal que l’autoritat sigui portada per part del progenitor, sinó l’únic que aconseguim és que ningú mani de veritat.
Les visites inesperades i irregulars de l’altre progenitor no són beneficioses per ser desorganitzades. Cal intentar mantenir una periodicitat i que es pugui preveure per part de tothom.
Cal no donar més responsabilitats de les que toquen per l’edat, ni substituir la figura del cònjuge que ha marxat.
Cal evitar que el fill dormi al llit amb el progenitor ja des del principi, ja que poden ser costums difícils d’erradicar.
Fill de dues famílies
Cal que hi hagi la millor comunicació possible per part de les dues famílies. Qualsevol rivalitat va en contra dels fills.
Cal posar-se dacord en el horaris i les rutines bàsiques per tal que no s’entri en un joc de manipulació per part dels fills. El pare que té la custodia cal que eviti involucrar al fill amb problemes emocionals o econòmics del món de l’adult.
El pare que no té la custodia cal que fagi un lloc a la seva nova llar per tal que el fill senti que té una nova llar i que es mantinguin les rutines i els horaris acordats.
Es bo que tant el pare com la mare esperin de cara a presentar noves parelles, i aquest fet sigui previst i anunciat amb suficient antelació. El temps de visita és bo que no sigui compartit amb altres adults, llevat d’ocasions especials com poden ser aniversaris o altres festes familiars.
