Patologia Paratiroïdes


Equip CPEN Patologia Paratiroïdes
Dr. Guillem Cuatrecasas
Coordinador CPEN
Dra. Gloria Aranda Dra. Ioana Patrascioiu

PARATIROÏDES I PATOLOGIES ASSOCIADES:

Les glàndules paratiroïdals són glàndules endocrines situades en el coll, just darrera dels lòbuls tiroïdals. En general, hi ha quatre glàndules paratiroïdals, dos superiors i dos inferiors, a vegades n'hi poden haver més. Aquestes produeixen l'hormona paratiroïdal o parathormona (PTH).

Les principals funcions de la PTH són:

  • Facilita l'absorció de calci, vitamina D i fosfat a nivell intestinal.
  • Augmenta la reabsorció de calci a nivell de l'ós.
  • Redueix l'excreció renal de calci i augmenta la de fosfat.
  • Indueix un increment en la formació de 1,25-hidroxicolecalciferol (forma activa de la vitamina D) també anomenada calitriol o vitamina D3.

Patologies associades:

HIPERPARATIROIDISME

Es defineix com hiperparatiroïdisme la situació clínica en la que hi ha hiperactivitat de les glàndules paratiroïdals, com a resultat d'una producció excessiva d'hormona paratiroïdal. La secreció de PTH excessiva pot ser deguda a problemes en les mateixes glàndules, i en aquest cas s'anomena Hiperparatiroïdisme primari.

És la causa més freqüent d'hiperparatiroïdisme, la malaltia causant pot ser un adenoma, una hiperplàsia o en més rares ocasions un carcinoma de paratiroides.

En funció de la causa i de les característiques del pacient es decideix si aplicar tractament únicament mèdic, quirúrgic o les dues alhora.

En altres casos, la hipocalcèmia ( baix nivell de calci en sang), que trobem en algunes malalties com per exemple en el dèficit de vitamina D, o la malaltia renal crònica poden conduir a una hiperactivitat de la glàndula paratiroïdal, en aquest cas es el pacient presenta un Hiperparatiroïdisme secundari.

SIMPTOMATOLOGIA:

Molts pacients amb hiperparatiroïdisme no presenten signes ni símptomes, i el diagnòstic en aquests casos sol ser una troballa casual d'hipercalcèmia en una analítica. Encara que molts d'ells refereixen que se senten millor després de rebre tractament per l'hipertiroïdisme.

Quan el pacient presenta símptomes, són habitualment associats pels efectes que ocasiona un nivell alt de calci en sang. El calci participa en la comunicació entre neurones, i per tant solen ser efectes sobre el sistema nerviós. Les manifestacions més freqüents són: debilitat, fatiga, depressió, malestar, dolor, disminució de la gana, sensació de nàusees i vòmits. També es poden produir malalties secundaries al hiperpartiroidisme no neurològiques, com càlculs renals i osteoporosi.