Calorimetria

En què consisteix
La calorimetria indirecta mesura la despesa energètica, és a dir, l'energia que el cos necessita per a mantenir el seu pes i realitzar les seves funcions, i les necessitats nutricionals de cada persona.
Aquesta energia procedeix de les substàncies nutritives contingudes en els aliments o nutrients.



La despesa d'energia es determina a partir de l'intercanvi de gasos: consum d'oxigen (O2) i producció de diòxid de carboni (CO2).
Tots els aliments tenen un efecte tèrmic, ja que es requereix energia per a digerir, absorbir i metabolitzar els nutrients.
L'energia química d'un nutrient s'obté després de la seva completa oxidació. Això és cert per als greixos i els carbohidrats (sucres). En l'oxidació de les proteïnes, aquestes no poden ser aprofitades totalment, sent eliminada una part en forma de nitrogen ureic. Per això per a completar l'estudi és necessari comptar amb el valor del nitrogen ureic en orina de 24 hores.
En l'estudi també s'obté el Quocient Respiratori (RQ), que relaciona el consum d'oxigen (O2) i la relació de diòxid de carboni (CO2), i que en condicions estables reflecteix els nutrients que estan sent utilitzats per les cèl•lules per a obtenir energia.


Per què s’utilitza
Al final de l'estudi sabrem l'energia que utilitza cada persona en calories. Això ho compararem en el que s’espera que aquella persona consumeixi pel seu pes, talla, edat, activitat habitual. Així podrem determinar si és NORMOMETABÒLIC, HIPOMETABÒLIC o HIPERMETABÒLIC.
També ens indicarà quins nutrients (greixos, sucres, proteïnes) i en quina proporció s'estan utilitzant per a aportar aquesta energia.
En el cas de l'obesitat es pot fer una dieta personalitzada amb les necessitats calòriques del pacient i el tipus de nutrients que aquesta utilitza millor. També podem insistir en buscar un augment de la despesa energètica en aquells pacients que la tinguin molt disminuïda: Hipometabòlics
Es pot utilitzar també per aquelles persones que han de guanyar pes ja que sabrem el que gasten cada dia i llavors podrem indicar una alimentació una mica més calòrica que la seva despesa.


Com es realitza, aspectes pràctics
No es una prova molesta per la qual cosa es pot realitzar a qualsevol pacient, en el cas dels nens a partir d’uns 5-6 anys ja que es necessita que el pacient es mantingui quiet durant uns 20 minuts.
L'estudi es practica “preferiblement” a primera hora del dia, ja que requereix absència d'exercici previ i dejú de 6-12 hores. La durada de la prova és d'uns 30 minuts en els quals el pacient ha d’estar en repòs, a una temperatura estable i sense adormir-se.
És necessari aportar l'orina de 24 hores per a la valoració del balanç nitrogenat, juntament amb un recordatori alimentari del que s'hagi ingerit (menjars i beguda) els dos dies anteriors a la prova.