Càncer de tiroides

El carcinoma diferenciat de Tiroides (CDT) constitueix la neoplàsia endocrina més freqüent amb una incidència anual que oscil·la entre el 0,5 i el 10% per 100.000 habitants / any en diferents parts del món. Sota l'epígraf de CDT s'engloben bàsicament dos tipus de tumoracions: el carcinoma papil·lar i folicular ambdues derivades de les cèl·lules foliculars tiroides. Es poden subclasificar en diversos grups d'acord a les seves característiques histològiques.
Les dades de supervivència del carcinoma diferenciat de tiroide segons les diferents sèries són molt similars: del 80-90% als 10 anys, del 70% als 20 anys i del 60% als 30 anys. Durant el seguiment, el 5-20% de pacients desenvolupen recidives locals o regionals, i el 5-10% metàstasi a distància que normalment apareixen durant els primers 5 anys, encara que poden fer-ho uns quants anys després. El risc de recidives i d'aparició de metàstasi a llarg termini determina que el seguiment d'aquests pacients hagi de ser continuat durant tota la vida.

En els darrers anys s'han analitzat diverses característiques del pacient i de la malaltia (tumor pròpiament dit) com a factors pronòstics, intentant diferenciar els pacients de major risc dels de menor risc, i s'han desenvolupat múltiples mètodes de classificació: AMES, AGES, macís, NCDB etc. En tots ells, la mida del tumor primari, juntament amb l'existència o no de metàstasi, constitueix un dels factors pronòstics més importants.

Si bé des de certes escoles es defensa una actitud conservadora en el tractament del CDT, emparant-se en el seu curs generalment indolent, el cert és que en base als treballs publicats fins ara, s'estableix que un dels principals factors pronòstics pel que fa supervivència dels pacients, el constitueix el fet d'haver realitzat un tractament ablatiu (quirúrgic / radioyodo) de la glàndula tiroide.

•  Descarregar el contingut complet... (castellà)